falling in love

Enamorarse de lo que no tenemos, de lo que no somos, de lo que vemos

soñamos con lo que no somos, con lo que no tenemos, con lo que vemos

esperando que de nosotros se enamoren para saber que tenemos, quien somos y que ven...

realmente estamos preparados para descubrirnos o simplemente queremos que nos descubran

vivimos, anhelamos, suspiramos, soñamos, y nada es del todo cierto hasta que alguien lo hace tangible

somos fantasmas que sueñan en convertirse en seres reales, dejar de deambular durante noches y noches para....

falling in love

Manhattan

la ciudad de las oportunidades... donde uno alguna vez ha sentido o simplemente...

la ciudad donde las hojas caen al suelo con cierta clase

la ciudad donde uno quiere creer que todo es posible

la ciudad donde una quiere verse reflejada en el cristal de unos grandes almacenes

la ciudad donde una quiere soñar

la ciudad donde uno quiere creer en algo más

alguien puede decirme si es la ciudad o es uno mismo quien lo consigue

-----> Fantàstiques

Perquè som "chicas con suerte" i mos trobam "divinas de la muerte"!! Per tu i per jo.

Jenga o Jingar?? A gusto del consumidor!

Aquest és un joc que fa molt de temps que existeix... Noltros el vam descobrir un any d'esquiada a Baqueira Beret (de qualque manera havíem de matar el temps sinó era fent "tapitas y vinitos"... no?). Una vegada a Mallorca no trobavem el ditxós joc per enlloc, ni tendes de juguetes, ni internet... Com l'havíem de trobar si no sabiem el seu nom exacte i el pronunciavem malament? Però, una al·lota de nom Maria, un bon dia va compareixer amb ell, es Jenga. La paraula Jenga prove d'una llengua denominada suejil (que jo fins avui no sabia que existia, ni sé on putes la parlen) i significa construir. És un joc d'habilitat motriu i mental que consisteix en treure peces, d'uns pisos que prèviament haurem col·locat amb unes peces apilades perpendicularment, i posar (ses peces tretes) a dalt de tot de sa torre (ben igual que com les hem col·locat). Explicat així pareix un poc xungo, però qualsevol hi pot jugar (i perdre).
Sa gràcia de tot això és que segons anem deixant buits en els pisos d'abaix l'estabilitat de sa mencionada torre disminueix, i les possibilitats de que caigui sa torre... augmenten! Què passa si sa torre no cau i el torn ja t'arriba??? Que penses que te caurà a tu!!
Qui juga???

La ropa está tendida!

Sales, caminas, observas, inclinas la cabeza hacia el cielo y voilà! la ropa está tendida!!!

como en cada casa a la hora de comer. No importa dónde,  el qué, ni cómo, todos tendemos nuestra intimidad en las azoteas, en nuestras casas, en internet. 

Qué necesidad se nos ha despertado por dar a conocer nuestra persona... realmente se necesita dejar de ser transeúntes para convertirnos en seres conocidos... 

pero si realmente lo hemos hecho toda la vida, todos hemos tendido la ropa, y nuestros vecinos han visto cómo nuestras intimidades tendían de un hilo. 

Qué diferencia hay a los tiempos que corren?

LaFamíliaMata

Com tota família benavinguda... aquí teniu una mostra! som i segurament serem diferents però això és el que ens ha constituït com a família, sense cognoms, sense llaços genètics, només m'atreviria a dir-ne un ... però el me guardaré.

Aquí ens teniu! aquesta és la mostra familiar! 

de LaFamíliaMata

con c.

Cosmofobia

Cosmofobia. No és el darrer que he llegit, però si el que me va enganxar quan tenia els exàmens de febrer de l’any passat ... què hi farem? És una novel·la on TOTS hi tenim un lloc. En ella hi deambulen diferents personatges que es desenvolupen en ambients heterogenis i distants. Sociològicament és real, què vull dir amb això? Que hi podem palpar reflexes de la nostra societat. Els personatges virtuals, però amb un punt de referència tangible i autèntic són: Antón, Sonia “La Chunga”, Ismael, Cristina, Leonor, Susana, David, Amina, Yamal, la Mama... Amb aquests noms... Posa la imaginació en funcionament. Tots s’han vist arrastrats per unes o altres passions, tots han tengut por en qualque moment, tots han traït o han estat traïts, tots duen la vida el millor que poden i tots estan més tot sols que mai.

com pot ser que les coses passin i les deixa'm passar...

val més començar a xerrar amb tres punts suspensius...

hi ha coses que no entendré mai i em sobte pensar que a mida que vaig visquent i me trob amb situacions similars, responc de la mateixa manera.

quin és el límit de la sensibilitat? és por? o simplement vivim esperant que ses coses siguin com els hem imaginat prèviament? podem ensinistrar a la nosrta imaginació? 

tenc la certesa que no ens coneixem lo suficient... 

3puntssuspensius

per tots aquests moments val la pena llegir aquest llibre, vivir adrede, Mario Benedetti.

Diumenge de nit i d'estiu

una mica d'oratge que entra de la terrassa, un cigarro més ... hauria de deixar de fumar.

una pel.lícula repetida però així i tot s'ha de veure és d'en Woody Allen.

per fí a casa, a tots ens agrada viatjar i conèixer nous llocs, cultures, menjars, paisatges..., 

però enlloc com a casa. 

es pot tenir tot? a quin geni se li hauria de demanar aquest desitg....

Old is Cool ><<

 

La modernidad se inspira en un pasado que para muchos, seguro fue mejor.

Será esa la razón por la que nos sentimos cómodos rescatando objetos antiguos.

això era i no era una d'aquestes nits màgiques

sa pardaleria ens governa....

ay de mi primavera...

La primavera és una estació de l'any on sempre hi ha canvis....

d'una manera o l'altre el nostre cos respon i després de passar un hivern dur a ses illes, m'ha tocat i ja m'he convertit amb un moc.

Així i tot la primavera dóna lloc a moure't, sortir, viatjar, treure-li la pols als bars amb terrassa...

he passat es cap de setmana a bcn, i cada cop que hi vaig prenc distància de la ciutat que me té completament captivada. 

a més, en cada visita conec un nou lloc pel qual val la pena passar, i dóna la casualitat que surt a la neo2 d'aquest mes.

9 cata, 

pots sopar i després prendre una copa amb una bona sessió de música funky. jo us recoman els mojitos. (comercial 9, born).

pròxima estació-esperança-club-terrassa

Estrenam!!

Amb què podem estrenar? Pos....