com pot ser que les coses passin i les deixa'm passar...

val més començar a xerrar amb tres punts suspensius...

hi ha coses que no entendré mai i em sobte pensar que a mida que vaig visquent i me trob amb situacions similars, responc de la mateixa manera.

quin és el límit de la sensibilitat? és por? o simplement vivim esperant que ses coses siguin com els hem imaginat prèviament? podem ensinistrar a la nosrta imaginació? 

tenc la certesa que no ens coneixem lo suficient... 

3puntssuspensius

per tots aquests moments val la pena llegir aquest llibre, vivir adrede, Mario Benedetti.