creus que ens varem equivocar? no, sino no seriem aquí

Dóna la casualitat que avui som aquí, a Ciutadella de Menorca, la nit de carnaval no ens hem disfressat però sí que ens hem posat sa careta de fa uns anys i hem recordat tot el que hem viscut.
Ara me ve al cap una frase que sempre deïem "els amics de sant Francesc sempre se saluden". Després d'un temps (no direm "tan de temps" perquè na Margalida no es senti vella) fer unes passes enrere i adonar-nos que aquells meravellosos moments no tornaran, però que una bufada de vent pot refrescar-nos tants i tants de records... fa que sen's dibuixi un somriure a la cara.
Avui som aquí, però no és casualitat, hi ha llaços que no es tallen, hi ha amistats que no s'obliden, hi ha persones que es retroben... No seriem aquí si no ens haguéssim trobat en el seu moment.
Idò sí, no ho tenc res a dir, na Letícia ho ha dit tot... i poca cosa me queda a recalcar... simplememt que som (tots) així com som... i és el que hi ha. D'un vent o d'un altre tots ens hem llaurat un esdevenir que ens ha "fet", i per axò hem de respondre... el que tenim o deixam de tenir.